Ceba de Girona

Família                       Liliàcies.

                       

Nom científic             Allium cepa.                

País d' origen             Regió Mediterrània a Àsia Central.

Localització

Etimologia

                       

La paraula ceba prové de “cepa” que és la paraula llatina que feien servir per anomenar aquesta planta.         

Característiques

Té una forta resistència a la secada encara que no li pot faltar l' aigua en el període crític durant l' engruiximent del bulb.

Malalties en el planter: mort de plàntules pels fongs Pythium, Fusarium i Urocystis cepulae (carbó).

Malalties de les fulles:

                        Mildiu de la ceba, (Peronospora destructor).

                        Botrytis de la ceba.

Malalties del bulbs:

                        Podridura blanca (Sclerotinia).

Plagues d'isectes:

                        Cucs de la ceba Ditylenchus dipsaci.

                        Mosca de la ceba Delia antiqua.

Propietats medicinals

Ha estat utilitzada en el tractament de l' asma, la diabetis i la hipertensió arterial.

És diürètica, depurativa i antiinflamatòria.

                       

Curiositats

           

Si les cebes passen una excessiva penúria d' aigua resulten molt picants.

Ajuda a eliminar líquids perquè té molt potassi i poc sodi. És una font de vitamines del grup B, com l 'àcid fòlic, necessàries durant l' embaràs. El magnesi de la ceba afavoreix el bon funcionament dels intestins, dels nervis, dels músculs i del sistema immunològic. Abusar de la ceba pot produir flatulència, perquè conté sofre.