Ceba de Figueres

Família                       Liliàcies.

                       

Nom científic             Allium cepa.                

País d' origen             Regió Mediterrània a Àsia Central.

Localització

Etimologia

           

 La paraula ceba prové de “cepa” que és la paraula llatina que feien servir per anomenar aquesta planta.

Característiques

Té una forta resistència a la secada encara que no li pot faltar l' aigua en el període crític durant l' engruiximent del bulb.

Varietat de ceba no híbrida, molt apreciada per la seva carn dolça i textura tova.

Malalties en el planter: mort de plàntules pels fongs Pythium, Fusarium i Urocystis cepulae (carbó).

Malalties de les fulles:

                        Mildiu de la ceba, (Peronospora destructor).

                        Botrytis de la ceba.

Malalties del bulbs:

                        Podridura blanca (Sclerotinia).

                       

Plagues d'isectes:

                        Cucs de la ceba Ditylenchus dipsaci.

                        Mosca de la ceba Delia antiqua.

Propietats medicinals

Ha estat utilitzada en el tractament de l' asma, la diabetis i la hipertensió arterial.

És diürètica, depurativa i antiinflamatòria.

                       

Curiositats

           

Si les cebes passen una excessiva penúria d'aigua resulten molt picants.

Ajuda a eliminar líquids perquè té molt potassi i poc sodi. És una font de vitamines del grup B, com l'àcid fòlic, necessàries durant l'embaràs. El magnesi de la ceba afavoreix el bon funcionament dels intestins, dels nervis, dels músculs i del sistema immunològic. Abusar de la ceba pot produir flatulència, perquè conté sofre.