Família Vitàcies.
Nom científic Vitis
vinifera.
País d' origen Àsia
occidental.
Localització
Etimologia
Vitis és el nom llatí de la vinya
que sembla provenir de la paraula protoindoeuropea "Wei" que es
referia a la planta enfiladissa.
Vinifera es refereix a la que fa
vi.
La paraula raïm prové del llatí
"racimus" amb el mateix significat i la paraula vi procedeix de la
llatina vinum i aquesta de la grega οἶνος,
encara que es considera que
l' arrel es troba propera a la
paraula sànscrit “vana” (amor) que també va donar origen a les paraules Venus i
Venera. Aquesta relació semàntica estaria donada per l' antiga creença en els
poders afrodisíacs del vi. Es pensa que els romans van prendre el significat
del proto-germànic "winam".
Característiques
Propietats medicinals
Els polifenols (antioxidant
natural) del raïm han estat relacionats en la inhibició del càncer, malalties
cardiovasculars i degeneració del sistema nerviós.
Aquests polifenols es troba
sobretot a la pell i ales llavors.
El vi negre ofereix més beneficis
per a la salut que el blanc perquè molts dels compostos beneficiosos són presents
a la pela del raïm, i només el vi negre es macera amb les peles. La quantitat
de temps de fermentació que un vi passa en contacte amb les peles del raïm és
un factor determinant important del seu contingut en polifenols.
Curiositats
Per no tenir vespes en el raïm s'
ha de podar el dia de Reis o per la Candelera
Encara que l' origen actual de la
vinya és l' Àsia Occidental, el registre fòssil del Terciari (abans de la
última glaciació - Quaternari) ens indica que en el mediterrani ja hi havia raïm.
Actualment existeix una base de
dades europea que ens permet identifica (anàlisis genètics) les diferents
varietats de vinya.
El conreu de la vinya ha generat
la fisonomia de gran part del paisatge rural actual de Catalunya. Com a
conseqüència de la fil·loxera (Phylloxera vastratix) que afectava
progressivament les vinyes franceses, el conreu a Catalunya va experimentar una
gran expansió durant els segles XVII i XVIII però la mateixa plaga que va
assolar la vinya francesa va causar també la ruïna dels pagesos catalans a
partir del 1879 quan la fil·loxera arriba a Catalunya.
A partir d' aquest moment entren
els peus americans(resistents a la fil·loxera) que serveixen de portaempelts.
El vi és una beguda obtinguda del
raïm mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc; la fermentació es
produeix per l' acció metabòlica del llevat (Saccharomyces cerevisiae) que
transforma els sucres del fruit en alcohol etílic i gas en forma de diòxid de
carboni.
El vi es va produir per primera
vegada durant el neolític, segons els testimonis arqueològics trobats a les
muntanyes Zagros, a la regió que avui ocupen Geòrgia, Armènia i l' Iran;
gràcies a la presència de Vitis vinifera sylvestris, i l' aparició de la
ceràmica durant aquest període. L' evidència més antiga de la producció i
consum de vi, és un atuell de l' any 5400 aC , trobat al poblat neolític de Hajii
Firuz Tepe, a les muntanyes Zagros. L' atuell conté un residu vermellós,
presumiblement vi. Posteriorment, el consum de vi es va estendre cap a l'
occident, arribant a Anatòlia i Grècia, i cap al sud, arribant fins a Egipte, i
es feu ja cèlebre a Bahariya durant l' Imperi Mitjà (segle XX aC). La més
antiga documentació grega sobre la cura de la vinya, la collita i premsat dels
raïms, és “Els treballs i els dies”, d' Hesíode, del segle VIII aC. A l' antiga
Grècia, el vi es bevia barrejat amb aigua i es conservava en pell de cabra.
Ja a Egipte, Grècia i Roma s'
adorava Dionís o Bacus (déu de les vinyes) i la Bíblia es refereix al vi en
diversos passatges, entre d' altres quan relata el darrer sopar de Jesús, en
què va oferir una copa de vi als seus deixebles, tot representant la seva sang.
Se sap que a la Xina ,
fa 4.000 anys, ja coneixien el procés de fermentació del raïm, i que a Egipte,
al segle XIV aC ja coneixien la viticultura. Juli Cèsar va ser un gran
apassionat del vi i el va introduir per tot el món romà.
La viticultura deu el seu major
desenvolupament a la propagació del cristianisme, per ser el vi necessari per a
la celebració de la missa. Els monestirs, amb els seus propis mètodes d'
elaboració i extracció, van ser els precursors de la viticultura i vinicultura,
deixant petjades tan clares com els “vins priorat” de la paraula prior.
Dites populars
Quan no són figues, són raïms: es
diu d' una successió de molèsties o preocupacions de divers caràcter, però que
totes fan patir.
No té vinya, i ven raïms: es
refereix a les persones que gasten més diners dels que el seu estat o posició
social els permet.
El raïm li diu al vi: Vine cap
ací, cosí: es diu referint-se a coses que són anàlogues o que lògicament han d'
anar plegades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada