Família Solanàcia
Nom científic Solanum melongena
País d'origen India
Localització
Etimologia
El seu nom prové de la paraula àrabal-bâdinjân, un préstec del persa bâdengân. La forma catalana albergínia al seu torn la va adoptar el francès, i d’aquest, l'anglès britànic. L’altre nom anglès eggplant ("planta ou" en anglès) ve del fet que els fruits d’algunes varietats semblen ous per llur forma i color. El nom italià melanzana prové de la forma llatina mela insana, que significa literalment poma que embogeix; aquesta definició medieval, justificada per la presència a l’albergínia d’alguns alcaloides, va estar encoratjada pels Papes de Roma durant segles.
Característiques
És una planta anual que no necessita un tutor tot i que pot arribar a fer fins a 150 cm d’alçada. La mata té algunes espines. La tija és pilosa i les fulles glauques, amples, i amb llargs pecíols. Les fulles són simples, de fins a 20 cm . de llarg. Les flors són de color blanc o malva amb forma d’estel de cinc puntes. El fruit, l’albergínia, és una drupa amb nombroses llavors.
Necessita temperatures més altes que el tomàquet o el pebrot. Es conrea en climes tropicals o subtropicals. Si li manca aigua serà molt amargant, de mida petita i amb la pell arrugada. És una planta d’estiu i normalment es fa en regadiu en climes mediterranis.
Curiositats
La porten el àrabs a l’edat mitjana
Per tal de llevar-li l’amargor, justificat per l’alt contingut en solanina (una forma de nicotina), quan es prepara per a ser fregida, es pot deixar un parell d’hores amb sal i així deixa anar un suc marronós amb la major part de les substàncies amargants. A l’albergínia se li atribueix la propietat de reduir el colesterol.
