Fajol

Família                       Poligonàcies.

                       

Nom científic             Fagopyrum esculentum.                      

País d' origen             Asia.

Localització   

Etimologia

Probablement del llatí vulgar *fabeŏlu, ‘faveta’, dim. de faba produït per influència de phaseolu ( les formes franceses dialectals faviol, faviola, faviou).

Característiques

Des del punt de vista botànic no és un autèntic cereal (no és pas una gramínia ni té gluten), però se’n fa el mateix ús.

El seu conreu és senzill, se sembra en línies un cop ha passat el perill de glaçades, d' abril a maig. No suporta l' entollament de l' aigua al terreny. El seu cicle dura uns 70 o 80 dies.

Curiositats

El seu gra conté en petites quantitats un glucòsid anomenat “fagomina” que retarda la sensació de la gana.

Tradicionalment es feien servir de pinso per animals i també en algunes regions per a fer pa. A partir dels anys 80 del segle XX el conreu per a consum humà ha ressorgit per l' increment de la nutrició equilibrada i natural. Conté les proteïnes de més alt valor biològic del regne vegetal, cosa que el fa popular entre alguns vegetarians i com que no té gens de gluten en aliments per a celíacs. Tradicionalment, a més de pinso, s'ha usat per a fer pa, i en preparacions humils destinades a humans, com ara les farinetes (a La Garrotxa, Vall d' Aran, etc.) o les tortús (a Occitània). Actualment, a més d' aquestes receptes antigues, es destina a farines per fer galetes, crespells i pans especials. A França s' utilitza la farina de fajol per fer també creps (crêpe). A altres parts del món, com ara Ucraïna, Bielorússia, Polònia, Rússia i els països bàltics, aquest gra sempre ha gaudit de gran popularitat, on és apreciat fins avui dia per al consum humà, ja sigui cuinat com a gra sencer (torrat i després bullit) o per a fer pa.