Col de Brussel•les

Família                       Brassicàcies.

                       

Nom científic              Brassica oleracea var. Gemmifera.                  

País d' origen             Mediterrani oriental (Egipte) i conques de Gran Bretanya.

Tenen com a antecessor comú la varietat silvestre de col, Brassica oleracea oleracea, que es troba a les costes i als penya-segats d' una gran part de l' Europa occidental i que també és comestible, encara que no és objecte de conreu.

L' origen de les cols de Brussel·les sembla estar en l' antiga Roma. Des del segle XIII es cultiven a l' actual Bèlgica. Les primeres referències escrites daten del 1587. Del segle XVII en endavant van passar a ser conreades als Països Baixos i més al nord d' Europa. I no és fins mitjan segle XVIII que se’n tenen referències del seu cultiu a França. Posteriorment arriben a Catalunya.

Localització

                       

Etimologia

           

Prové de la paraula llatina brassica, que derive del cèltic “bresic” i que és la manera com es referien  a les cols i oleracea prové de “olus” que vol dir verdura-hortalissa. Mentre que la paraula col prové del llatí “caule” que vol dir tija.

Característiques

En aquesta varietat es consumeixen els borrons axil·lars de les fulles, els quals estan hipertrofiats, presentant una mida de 3 a 5 cm de diàmetre.

Es tracta d’una de les poques varietats de col amb una tija llarga (1 a 1,5 m d’alçada), conjuntament amb l’ anteriorment esmentada col gegant o de fer perolada

Es tracta d' un dels conreus més resistents al fred de l' hivern i fins i tot el fred en millora el gust. Creixen a temperatures entre els 7 i els 24 °C.

Es trasplanten a mitjan estiu i es cullen de 90 a 180 dies des del transplant.

Propietats medicinals

Són diürètiques i adequades per a les malalties cardiovasculars. Afavoreix la motilitat intestinal i el pàncrees. La que té més contingut de vitamines és la col verda.

Curiositats

Les cols van ser domesticades a l’ Àsia Menor i al Mediterrani Oriental a partir de cols espontànies que no formaven cabdell. És un dels cultius més antics que es coneix. Els celtes i posteriorment els romans van difondre aquesta espècie per tot Europa. Al llarg dels segles, les formes amb cabdell es van anar desenvolupant al nord d’ Europa i les formes sense cabdell van aparèixer pel sud.

El fet que una gran part de cultivars de col de Brussel·les presentin la fulla arrugada, fa pensar que s’originés a partir d’una mutació ocorreguda en una col de cabdell tipus Milà (català: col pell de galàpet).