Figa Flor

Família                       Moràcies.

                       

Nom científic             Ficus carica.               

País d' origen             Regió mediterrània, Àsia menor (Turqui, Mesopotàmia ).

Localització                Mas Romeu.

Etimologia                 

Figa prové del llatí vulgar fīca, que deriva de fīcus.

El seu nom científic Ficus carica i la seva etimologia llatina “ficaria” són un rastre de la seva procedència de la regió de Cària, a l’oest de la península d’ Anatòlia i tocant a la Mediterrània.

Característiques       

Les Figa flor formen un grup de figueres que fan dues florides, una per Sant Joan (Figaflor) amb poques figues però molt grosses i l' altra a finals d' estiu - tardor amb les figues de mida normal. N' hi ha tant de Blanques com de negres.

terapèutica                   La figa és rica en minerals i fibra i conté Cradina (un ferment digestiu), àcid cítric i àcid màlic, vitamina A, B1, B2, B3 i C i ferro.

Curiositats    

Diu la Bíblia que hi havia una exòtica figuera al Jardí de l’ Edèn, per als budistes és un arbre sagrat i segons l’ Alcorà, la figa és l’únic fruit digne de portar al cel.

És també el predilecte dels filòsofs grecs gràcies a l’addicció de Plató i cada vegada que fundaven una ciutat, plantaven una figuera entre l’àgora i el fòrum per marcar el lloc on es reunirien els ancians.

Popularment es fa servir la paraula figaflor per determinar una cosa molt delicada, o una persona que s' emociona amb facilitat.