 |
| bròquil col-i-flor col-i-flor verd espigall col brotonera espigall col de capdell |
Nom científic Brassica
oleracea var.botrytis subvar. Cauliflora.
País d' origen
Mediterrani oriental (Egipte) i conques de Gran Bretanya.
Tenen com a antecessor comú la
varietat silvestre de col, Brassica oleracea oleracea, que es troba a les
costes i als penya-segats d' una gran part de l' Europa occidental i que també
és comestible, encara que no és objecte de conreu.
Localització
Etimologia
Prové de la paraula llatina brassica,
que derive del cèltic “bresic” i que és la manera com es referien a les cols i oleracea prové de “olus” que vol
dir verdura-hortalissa. Mentre que la paraula col prové del llatí “caule” que
vol dir tija.
Bròquil prové del diminutiu de
bròcco 'rebrot', que a la vegada prové del terme llatí brachium, que
significa braç o branca.
Característiques
La col-i flor blanc o bròquil blanc deriva de la selecció de
la col silvestre i es lliguen les fulles al voltant de la inflorescència per
tal de blanquejar-les, li agraden els terrenys adobats.
És una hipertròfia dels raïms
pre-florals, per tant el que és consumeix són les flors immatures.
Propietats medicinals
Són diürètiques i adequades per a les malalties
cardiovasculars. Afavoreix la motilitat intestinal i el pàncrees. La que té més
contingut de vitamines és la col verda.
Curiositats
Les cols van ser domesticades a
l’ Àsia Menor i al Mediterrani Oriental a partir de cols espontànies que no
formaven cabdell. És un dels cultius més antics que es coneix. Els celtes i
posteriorment els romans van difondre aquesta espècie per tot Europa. Al llarg
dels segles, les formes amb cabdell es van anar desenvolupant al nord d’ Europa
i les formes sense cabdell van aparèixer pel sud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada