Albercoc

Família                       Rosàcies.

                       

Nom científic             Prunus armeniaca.                   

País d' origen             Xina i Àsia central.

Localització

Etimologia     

Albercoc prové de l' àrab al-barquq, ‘l' albercoc’, compost de l' article al i d' un mot pres del llatí “praecŏquum” que vol dir “fruita primerenca”. Però els àrabs varen agafar aquesta paraula del grec “πραικὄκκιον” que és un derivat de la mateixa rel de praecoquum (<praecoce).

Prunus és el nom llatí de la prunera, armeniaca prové d' Armènia, és a dir, els llatins, de l' albercoc en deien prunera d' Armènia.

Característiques       

Apart de ser consumit el fruit, del seus pinyols s' obté l' oli d' albercoc amb diversos usos, generalment cosmètics.

Segons les varietats els pinyols poden ser amargants i tòxics, amb àcid cianhídric, com els dels préssecs, o bé ser dolços i comestibles, com acostumen a ser les varietats originades a l' Àsia Central i la Conca del Mediterrani, de fet en algunes zones d' Àsia Central la producció d' albercocs per a consumir la seva llavor és fins i tot superior a la del fruit

Fra Miquel Agustí, l' any 1617, en el seu Llibre dels secrets d' agricultura casa rústica i pastoril, anomena a aquest fruiter albricoquer i l' agrupa amb els presseguers ja que diu “tots són d' una calitat”. Seguint els seus precientífics consells, per obtenir fruits de qualitat aconsella regar-los amb llet de cabra quan floreixin. També diu, encertadament, que s' han d' empeltar sobre ells mateixos i per fer-los durar sobre ametller amargant i “pruner Damasceno” i no d' altra manera sinó d' escudet o de canonet. Ja parla que se

 n' obté les orellanes.               

Curiositats    

Els pinyols, mòlts, es fan servir per netejar motors d' avions a reacció.