Família Rosàcies.
Nom científic Prunus armeniaca.
País d' origen Xina
i Àsia central.
Localització
Etimologia
Albercoc prové de l' àrab al-barquq, ‘l' albercoc’, compost
de l' article al i d' un mot pres del llatí “praecŏquum” que vol dir “fruita
primerenca”. Però els àrabs varen agafar aquesta paraula del grec “πραικὄκκιον” que és un derivat de la mateixa rel
de praecoquum (<praecoce).
Prunus és el nom llatí de la prunera, armeniaca prové d'
Armènia, és a dir, els llatins, de l' albercoc en deien prunera d' Armènia.
Característiques
Apart de ser consumit el fruit, del seus pinyols s' obté l'
oli d' albercoc amb diversos usos, generalment cosmètics.
Segons les varietats els pinyols poden ser amargants i
tòxics, amb àcid cianhídric, com els dels préssecs, o bé ser dolços i
comestibles, com acostumen a ser les varietats originades a l' Àsia Central i la Conca del Mediterrani, de
fet en algunes zones d' Àsia Central la producció d' albercocs per a consumir
la seva llavor és fins i tot superior a la del fruit
Fra Miquel Agustí, l' any 1617, en el seu Llibre dels
secrets d' agricultura casa rústica i pastoril, anomena a aquest fruiter
albricoquer i l' agrupa amb els presseguers ja que diu “tots són d' una
calitat”. Seguint els seus precientífics consells, per obtenir fruits de
qualitat aconsella regar-los amb llet de cabra quan floreixin. També diu,
encertadament, que s' han d' empeltar sobre ells mateixos i per fer-los durar
sobre ametller amargant i “pruner Damasceno” i no d' altra manera sinó d'
escudet o de canonet. Ja parla que se
n' obté les
orellanes.
Curiositats
Els pinyols, mòlts, es fan servir per netejar motors d' avions
a reacció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada