Safrà

Família                       Iridàcies.

                       

Nom científic             Crocus sativus  .          

País d' origen             Asia occidental.

                     

 

Localització                Emili Garriga, Joan de Can Bou.

Etimologia     

Safrà deriva del llatí vulgar safranum i aquest de l' àrab “za faran”, amb el significat de 'groc'. És notable que també la paraula catalana groc deriva de crocus, el nom en llatí clàssic del safrà.

Característiques

S' extreu de la part femenina de les flors (pistil).                      

Actualment el safrà és una planta estèril que es reprodueix a través dels bulbs.            

Es planta a l' estiu, per multiplicació de bulbs fills que neixen a la base del bulb mare. L' època de recol·lecció varia segons el país, però sol estar entre setembre i novembre.

Les flors es tallen senceres i a continuació cal posar-les a assecar, de vegades sobre una pedra calenta o un braser suau durant una mitja hora. Es deixen refredar i llavors es treuen els pistils amb ajuda d' unes tisores. La llum i la humitat espatllen el safrà, per la qual cosa s' ha de guardar en un lloc opac i sec, per exemple en una capsa de metall o de fusta en un armari, mai a la nevera, on la humitat el faria malbé, ni en pots de vidre o transparents.

Propietats medicinals           

Als llibres medievals es parla del safrà com a bo per al cor i la circulació. En canvi, avui dia l' ús mèdic o farmacèutic que té està relacionat amb la composició d' alguns col·liris i líquids oftalmològics. Presenta una cerat toxicitat, però per a ésser tòxic s' haurien de prendre d' un sol cop més de cinc mil filaments.

Si es pren en grans quantitats, l' orina, la suor o altres secrecions poden resultar tenyides de groc.

Curiositats

Encara quel safrà és originari del sud-oest d' Àsia  va ser cultivat primer a Grècia.

El safrà conreat prové de l' espècie originària de Creta anomenada Crocus cartwrightianus a la qual després de segles de selecció genètica es va fer que tingués els estigmes més llargs. A Creta es conrea des de fa uns 3.000 anys. Als Països Catalans ja es conreava a l' Edat Mitjana.

S' han trobat pigments basats en el safrà en algunes coves prehistòriques, en l' actual Iraq, on es representaven alguns animals en llibertat, aquestes pintures s' han datat en 50.000-anys d' antiguitat. Posteriorment s' ha sabut que els sumeris utilitzaven safrà com un ingredient en la màgia i com a substància remeiera.