Família Iridàcies.
Nom científic Crocus
sativus .
País d' origen Asia
occidental.
Localització Emili Garriga, Joan de Can Bou.
Etimologia
Safrà deriva del llatí vulgar
safranum i aquest de l' àrab “za faran”, amb el significat de 'groc'. És
notable que també la paraula catalana groc deriva de crocus, el nom en llatí
clàssic del safrà.
Característiques
S' extreu de la part femenina de
les flors (pistil).
Actualment el safrà és una planta
estèril que es reprodueix a través dels bulbs.
Es planta a l' estiu, per
multiplicació de bulbs fills que neixen a la base del bulb mare. L' època de
recol·lecció varia segons el país, però sol estar entre setembre i novembre.
Les flors es tallen senceres i a
continuació cal posar-les a assecar, de vegades sobre una pedra calenta o un
braser suau durant una mitja hora. Es deixen refredar i llavors es treuen els
pistils amb ajuda d' unes tisores. La llum i la humitat espatllen el safrà, per
la qual cosa s' ha de guardar en un lloc opac i sec, per exemple en una capsa
de metall o de fusta en un armari, mai a la nevera, on la humitat el faria
malbé, ni en pots de vidre o transparents.
Propietats medicinals
Als llibres medievals es parla
del safrà com a bo per al cor i la circulació. En canvi, avui dia l' ús mèdic o
farmacèutic que té està relacionat amb la composició d' alguns col·liris i
líquids oftalmològics. Presenta una cerat toxicitat, però per a ésser tòxic s'
haurien de prendre d' un sol cop més de cinc mil filaments.
Si es pren en grans quantitats,
l' orina, la suor o altres secrecions poden resultar tenyides de groc.
Curiositats
Encara quel safrà és originari
del sud-oest d' Àsia va ser cultivat
primer a Grècia.
El safrà conreat prové de l'
espècie originària de Creta anomenada Crocus cartwrightianus a la qual després
de segles de selecció genètica es va fer que tingués els estigmes més llargs. A
Creta es conrea des de fa uns 3.000 anys. Als Països Catalans ja es conreava a
l' Edat Mitjana.
S' han trobat pigments basats en
el safrà en algunes coves prehistòriques, en l' actual Iraq, on es
representaven alguns animals en llibertat, aquestes pintures s' han datat en
50.000-anys d' antiguitat. Posteriorment s' ha sabut que els sumeris
utilitzaven safrà com un ingredient en la màgia i com a substància remeiera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada