Col d' hivern

Família                       Brassicàcies.

                       

Nom científic             Brassica oleracea.                   

País d' origen             Mediterrani oriental (Egipte) i conques de Gran Bretanya.

Tenen com a antecessor comú la varietat silvestre de col, Brassica oleracea oleracea, que es troba a les costes i als penya-segats d' una gran part de l' Europa occidental i que també és comestible, encara que no és objecte de conreu..

Localització   

                       

Etimologia

           

Prové de la paraula llatina brassica, que derive del cèltic “bresic” i que és la manera com es referien  a les cols i oleracea prové de “olus” que vol dir verdura-hortalissa. Mentre que la paraula col prové del llatí “caule” que vol dir tija.

Característiques

Les cols d’hivern son cols de grandària mitjana, compactes, amb fulles marcades per nervis prims. Els tons de verd son variables, però és més intens a les fulles exteriors.

La col d’hivern és alta (pot arribar fins a la cintura), té les fulles totalment obertes (no fa cabdell) i  és de color verd blavós fosc (“negre”), al capdamunt d’un tronxo bastant llarg.

Se sembra per Sant Joan i es trasplanta pels volts de Sant Ramon (31 d’agost).

Propietats medicinals

Són diürètiques i adequades per a les malalties cardiovasculars. Afavoreix la motilitat intestinal i el pàncrees. La que té més contingut de vitamines és la col verda.

Curiositats                

Les cols van ser domesticades a l’ Àsia Menor i al Mediterrani Oriental a partir de cols espontànies que no formaven cabdell. És un dels cultius més antics que es coneix. Els celtes i posteriorment els romans van difondre aquesta espècie per tot Europa. Al llarg dels segles, les formes amb cabdell es van anar desenvolupant al nord d’ Europa i les formes sense cabdell van aparèixer pel sud.